A la Xina del segle XIX, les nenes eren recloses, aïllades i sotmeses a una tortura que els havia de garantir un bon matrimoni: els embenaven els peus ajuntant-los els dits amb el taló, perquè quan fossin grans quedessin de la mida, forma i textura ideals; de set centímetres. En aquest context, a la remota província de Hunan les dones van desenvolupar el seu propi codi per poder mantenir lligams entre elles. El nushu els permetia traçar missatges als ventalls o brodar-los en mocadors i així comunicar-se de manera secreta. Amb precisió històrica i una gran càrrega lírica i emocional, Lisa See ens explica la història de dues dones que, gràcies a aquest llenguatge mantingut en secret durant milers d’anys, són capaces de trobar en l’amistat el sentit de la seva vida.