A l’exili, una família catalana s’instal·la a la hisenda La Portuguesa, al bell mig de la selva mexicana. Amb els anys, la família, que espera amb ingènua energia la caiguda de Franco i l’adveniment de la República, va arrelant en aquest terreny salvatge en què només sobreviuen les coses que sempre hi han existit. En una extraordinària peripècia vital, el protagonista va descobrint les parts permeables i les paradoxes de dos mons —l’advenedís i el preexistent— en un sol lloc. Una família que intenta adaptar-se a un entorn on les normes s’inventen cada dia; la violència de la tia Marianne que, amb un trastorn psicològic, colpejava la mare del protagonista fi ns a fer-li sortir sang; un elefant; l’alcohol que unia patrons i natius; els xantatges de les autoritats locals; el menyspreu d’uns indígenes que coneixien la reticència de la selva a acceptar estranys són alguns dels primers records del protagonista que torna molts anys després a aquell lloc per solucionar un petit problema burocràtic. El descobriment de la vida, de la crueltat de la bogeria, de la intensitat de la selva, de les insalvables diferències socials són alguns dels elements de què se serveix Jordi Soler en aquesta novel·la esplèndida de personatges i situacions extraordinàries.