Salvaoret viu la vida com una partida de cartes, però la sort no el tracta igual a la taula de joc que a fora. És difícil vore com l’atzar et mima quan jugues al tapet verd i et dóna l’esquena quan no hi ha una baralla pel rogle, com la teua vida s’escriu a colp de partides guanyades i com es desfà a colp de decisions pròpies. Salvaoret serà observador i, de vegades protagonista de la història escrita en lletra petita d’un poble de la Ribera Alta valenciana des de la República fins a la democràcia.