La ciutat de risc és un assaig sobre la televisió, el poder que la seva presència inevitable a la societat actual li dóna, les característiques del seu llenguatge, la seva manera de presentar els esdeveniments i les persones i la relació que estableix amb els espectadors.“Es pot acusar, amb absoluta raó, la majoria de les cadenes públiques i privades de sotmetre’s sense vergonya als interessos més roïns dels governs de torn i dels anunciants. Però sense la televisió tots plegats seríem una mica més salvatges”, argumenta Tresserras . La tesi central de l’assaig de Tresserras és que actualment vivim entre dos grans espais que es toquen i que sovint se superposen i semblen confondre’s: “l’espai mediàtic” –on ens relacionem amb persones i fets representats- i “l’espai de rics” –espai de la interacció amb la naturalesa, amb els béns de la cultura i, sobretot, amb les altres persones-, però finalment els homes i dones -que viuen en aquesta ciutat cosmopolita, multicultural i multiètnica- són els que amb la seva llibertat i responsabilitat, i amb una vida de relació i compromís, poden trobar en els mitjans de comunicació, especialment en la televisió –“punt de trobada” de totes les persones que viuen en la ciutat- “tot un prodigi”.