Paradís, pestes, kalàixnikovs i altres tenies i qüestions és el títol darrere del qual samaga lúltim recull darticles de Joan F. Mira , publicats entre 2001 i 2004 en la premsa periòdica (El Temps, Avui, El País). Un recull on es tornen a fer patents tant la diversitat dels centres dinterès de lautor de Crítica de la nació pura com el vigor intel&183;lectual i leficàcia expositiva a què ens té acostumats. Leficiència i la naturalitat tan lluïdes de la prosa de Mira en aquest seguit darticles, el seu escolament fluvial, ens trameten una falsa sensació de facilitat, destinada a desaparèixer si algú intenta eixir airós en la imitació sense el bagatge necessari de lofici i dallò altre que a alguns elegits els atorga la natura. Com un daauests quadres aparentment innocents de Miró que seria insensat voler reinventar des de la imperícia plàstica que ens acompanya a la generalitat dels humans. (Extret del pròleg de Ramon Lapiedra ).