Vivim en un temps en què la preocupació pels temes mediambientals està derivant cap a una mena de nova religió integrista, fins al punt que són molts els que proclamen els drets de la natura, com si tal cosa fos possible. Hem aixecat un altar a una deessa despietada, la natura, que ens amenaça per boca dels seus acòlits, els ecologistes, amb tota mena de catàstrofes i desgràcies si no seguim les seves lleis. A La natura no té drets, Jaume Grau reflexiona i teoritza sobre la relació de lhome amb la biosfera, i ho fa buscant més la paradoxa que la hipòtesi, més lefecte sorpresa que no pas la fonamentació sistemàtica, utilitzant tot sovint lhumor i la ironia com a eina danàlisi i coneixement. Fill de Barcelona però amb els ascendents al Pla dUrgell, es va llicenciar en ciències biològiques per acabar treballant de guionista a la televisió. Totes aquestes contradiccions inicials, però, no lhan impedit de col·laborar en mitjans tan diversos com La Vanguardia, Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya o la revista Sàpiens. En lactualitat està al capdavant duna productora de televisió i ha dirigit els documentals de divulgació científica Conviure amb el risc i Explorant lunivers.