La situació política catalana davui arrenca de la tardor de 1999 i de la negativa rotunda de Jordi Pujol a tenir com a socis de govern els independentistes dERC. Lapassionat quadrenni 200-2004 té el seu pròleg en aquell últim debat dinvestidura del líder de CIU. La política sense país va començar a fer-se insostenible en aquell moment i va confirmar-se de manera agra lany 2000, amb la majoria absoluta dun PP cada cop més autoritari. I la política sense país continua ara, amb uns altres protagonistes, a partir de novembre de 2003 i de març de 2004. si primer va ser labraçada de Jordi Pujol amb José Maria Aznar després ha vingut labraçada de Pasqual Maragall i Josep-Lluís Carod Rovira amb José Luís Rodríguez Zapatero. Ara sorgeixen moltes preguntes: I si ens trobem sota els efectes enganyosos duna il·lusió política que no es correspon amb una voluntat clara sobre quin país som i volem ser? De quin país parlen uns i altres quan diuen aquest país? Per a quin país sestà fent tot plegat, començant pel nou Estatut? Mentre el món del segle XXI encara nous desafiaments, Catalunya oscil·la entre el resistencialisme més o menys dissimulat i lassimilació diària a una Espanya indolora que simposa per una barreja de prestigi, cansament, fets consumats i simpatia. Aquest llibre explora i analitza, amb informació de primera mà, els protagonistes i els moments clau -eleccions catalanes i espanyoles incloses- que ens han portat fins aquí.