La publicació de Crítica de la nació pura, el 1984, obria perspectives noves en el tractament del fet nacional des de les ciències socials. Era una aportació, amb bases en la història comparada i en algunes categories de l’antropologia social, que representava una novetat absoluta i que, al nostre país, va produir un impacte notable i encara és, per a molts, una referència obligada. Vint anys després, els fets han mostrat fins a quin punt són vàlides, i imprescindibles, les anàlisis que l’autor aplicava aleshores.