A / pelava la taronja amb les dents, Albert Roig ens convida a acompanyar-lo en les seves lectures duna colla descriptors, molts dels quals són, com ell, poetes. El lector daquestes pàgines, doncs, shi trobarà, entre altres, amb Joan Vinyoli, W. B. Yeats, Carles Riba, Augusto Monterroso, Sylvia Plath, Rubem Fonseca, Sebastià Juan Arbó o Andreu Vidal; però no tindrà en cap moment la sensació de veures reclòs en el terreny de la pràctica acadèmica o de lanàlisi crítica a lús. Com exposa Xavier Lloveras a lepíleg que tanca el volum, Albert Roig no estudia les modificacions destil entre el romàntic Yeats jove i el modern Yeats vell, sinó que li interessa la peculiar relació amb la vellesa i el sexe de Yeats, i li interessa el desig masegat de Carles Riba, un dels poetes més vitalment intensos a pesar de la fredor clàssica o pura que sempre se li atribueix, i li interessa la mirada de reüll de Rubem Fonseca, i la relació damor i odi amb el Delta i el seu dialecte de Sebastià Juan Arbó, i les agonies poètiques i no poètiques dAndreu Vidal, i... Tots plegats dibuixen els límits de la vida i lobra dAlbert Roig, gairebé indestriables: el desig, el sexe, Tortosa i el Delta, el fer-se gran a pesar de ladolescència estirada com un xiclet, el Brasil i Grècia, la poesia, la mort.... És per això que a / pelava la taronja amb les dents, una vegada més, Albert Roig ens redescobreix la literatura, és a dir la lectura, com una forma natural de viure.