La línia blava és una línia de metro. És també el marc d’un seguit d’històries que arrenquen al començament del viatge. A mesura que el metro avança, els protagonistes s’incorporen a la novel·la sense saber-ho i les històries creixen, convergeixen, s’esquiven o bé es modifiquen les unes a les altres sense que ningú n’arribi a ser conscient. Al final, totes les cartes estan marcades i el lector coneix el passat, el present i el futur dels personatges. Línia blava explora la curiositat instintiva de les persones: l’observació, la tafaneria fantasiosa, la tendència de la naturalesa humana a inventar i a fabular. Això és Línia blava : un vagó de vides i, doncs, d’històries.