LIsaac ja no va preguntar res més. Va tancar els ulls estrenyent les parpelles. Volia recordar, volia veure un cop més la cara den Marcel; la cara somrient i confiada del seu germà quan havia sortit a tocar el concert daquell vespre. Després de laccident den Marcel, a casa res no és com abans i la tensió i el malestar creixen fins a fer laire irrespirable. Un dia lIsaac no pot més, semborratxa i explota, i llavors emmudeix. Deixa linstitut, deixa la flauta, deixa els amics i comença a caure en un pou sense fons... Fins que apareix lHéctor, i veu com e li obre una finestra.