Patricia Highsmith dibuixa en aquests catorze relats escrits en la seva maduresa creativa un seguit de perfils psicològics en què aboca una perversitat centrada en la quotidianitat: per encisar i, alhora, neguitejar el lector. En aquestes narracions hi sembla reposar un doble denominador comú: el retrat de la soledat de lindividu i el sentiment dangoixa davant la consciència de les pròpies misèries. Lavarícia duna assistenta mèdica, latractiu que creu despertar en el seu entom una suïcida, lexili sentimental, leterna mala sort dun home mediocre, un assassinat provocat pel tedi, els retrets que un espectre llana contra el seu jo mortal o un crim pràcticament perfecte del qual finalment algú se naprofita, són alguns dels temes que planen en aquestes pàgines, al costat daltres com un gos que traurà el millor i el pitjor del seu amo, dun pretès benefactor que de fet és un espavilat, dun estrambòtic col-leccionista, del desig deliminar els qui tenvolten, del malaltís joc de simulacions dun escriptor o del trastorn dels records, fins arribar a una estranya faula urbana amb dos coloms com a protagonistes. Igual que en el primer recull de comes (Ocells a punt de volar), Highsmith demostra una vegada més en aquestes narracions inèdites que no hi ha ningú com ella per crear una atmosfera de terror, en un territori malaltís i opressiu, que pren forma dins un estil propi, amb una gran profunditat psicològica i una fascinant amenitat.