La ciutat trista és la segona part de les memòries de Frederic Martí Guillamon. El llibre abraça els anys 1946-1966, els anys del franquisme profund que van fer de la capital valenciana no només una ciutat mediocre, provinciana, sòrdida: trista. En ella creix i obre els ulls al món un adolescent que ha viscut la guerra i la primera postguerra, com podem llegir en El carrer de Rubiols, i ara malda per fer-se una idea capdal del món i de la vida lluitant contra la mediocritat intel·lectual, els horitzons provincians i la sordidesa de la política del moment.