En Jaume observa tot el que l’envolta amb ulls somiadors. Un dia veu, al vell monestir, la figura fugissera d’una noia que s’amaga entre les ombres. Queda tan encisat que la busca, la troba i pot parlar amb ella. La Loida, però, té un comportament es-trany; sembla enamorada del noi, però d’altra banda, no vol conèixer els amics d’ell i marca unes distàncies que, amb el pas del temps, es fan insalvables. Fins que un dia ella es decideix a contar la seva història, una vida que ve del passat i que acaba amb la seva tràgica mort. ¿Era la Loida un miratge d’en Jaume?