Aquest volum conté un extens assaig sobre les reflexions filosòfiques de Joan Fuster. Constitueix, de fet, uan guia clau per interpretar el pensament fusterià sobre els grans temes de la filosofia: de Russel a Marx, de Montaigne a Wittgenstein. Una llarga conversa, no cal dir que inacabada, sostinguda a tres veus: lautora, el seu germà Josep Lluís, profesional del gremi, com lo agradava dir a Fuster, i ell mateix, protagonista, a la qual safegeixen alguns documents despecial interès. Testimoni en el temps, i testimoniatge dunes inquietuds que anaven prou més enllá de la defensa de les obvietats de la llengua pròpia, el seu ús social i públic, al fer i refer un país, encara que això només suposés, en boca de Fuster, un quinze per cent del seu pacient i titànic esforç intelálectual. En definitiva, de la modernitat, des de la grisor espessa del franquisme, i des de les angúnies duna transició i recuperació del país que no el satisfeien, com dóna testimoni en aquestes converses al llarg dels anys 1979-1981.