Quan a la meva dona li van diagnosticar càncer de pit no mho vaig creure, i vaig bromejar dient que jo no macabava de decidir entre lalcohol i la bulímia. La Kirsten em va suggerir que en comptes daixò el que podría fer era escriure sobre el nostre cas. Ella sempre té raó. Jo no podía escriure cap història damor inspirada en el coratge, en canvi sí que vaig poder parlar sobre la meva realitat, la por, la luxúria, lempipament, lamor, la fatiga, el ressentiment, el terror existencial, les pel·lícules de por, Lalcohol i la música country. Potser no és precisament bonic però és real. Espero que us agradi. Aquest llibre és una història dhorror i una comèdia, però, sobretot, és una història damor. És la història del que succeeix a un home que pateix pensant que la dona de la seva vida el pugui deixar per sempre. Amb un sentiment de desemparança, enuig i por, Brendan Halpin, davant del seu ordenador, al vespre, començà a escriure. Cada cop que, en aquests moments difícils, passava alguna cosa divertida o tràgica, algun metge laterria, o no podía dormir (és a dir, sempre) vessava en les pàgines els seus sentiments íntims. El que en va sortir és a vegades dolorós, a vegades hilarant però sempre honest: el viatge dun home que va arribar a entendre el sofriment duna dona greument malalta.