Balmes, Ehrle, costa i Casanovas van ser uns homes d'Església amb preocupacions intelálectuals i oberts a la seva societat. De Balmes, Batllori s'interessà per vessant polític i les preocupacions socials. Franz Ehrle, medievalista, prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana i cardenal bibliotecari i arxiver de l'Esgésia romana, digué a terme la seva activitat erudita a Roma, tot i que en diversos viatges d'estudi vingué a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona, trvà amistat amb Francesc de Bofarull i fou membre corresponent de la reial Acadèmia de Bones Lletres. Costa i Llobera, en canví, és l'introductor i, en conseqüència, un precursor del Noucentisme. Batllori en llegí i n'admirà les obres quan estudiava a la Universitat de Barcelona i s'interessà per l'evolució estètica de l'autor de les Horacianes. Casanoves, biógraf i editor de Balmes i amic de Costa, tingué una estreta relació amb Miquel Batllori: des de la biblioteca Balmes, que havia d'esdevenir un centre intelálectual de primer nivell, lo proposà el tema d'investigació en què més ha treballat. L'assassinat del pare Casanovas el setembre del 36 i el resultat de la Guerra Civil trastocaren profundament tant aquells plans com les directrius de les institucions que Casanovas havia impulsat. Tot i així, la Biblioteca Balmes publicà des de 1943 les Obras del P. Casanovas, en divuit volumns ordenats pel pare Batllori i encapçañats per una extensa biografia de Batllori, tribut al mestre tràgicament assassinat pels uns i injustament oblidat pels altres.