El polític català més important dels últims segles, el més influent a Espanya i el de més projecció a Europa, decideix explicar la seva vida i la seva obra i exposar el seu pensament. Aquest primer volum de Memòries arriba fins a l’any 1980, quan Jordi Pujol és elegit president de la Generalitat. Abans, però, hi ha els anys de formació d’una personalitat excepcional: els vincles familiars pagesos, la guerra i els estudis, les lectures i els mestres, la formació religiosa i política, els viatges per conèixer Espanya i Europa, el casament i els fills, l’enfortiment nacionalista i la pregunta fonamental: “Què he de fer per Catalunya?”. Tot seguit, la militància clandestina, un consell de guerra, la presó, la fundació de Banca Catalana i una llarga trajectòria de mecenatge cultural. Jordi Pujol fa país, fa política, funda CDC i protagonitza la transició juntament amb Josep Tarradellas, Miquel Roca i Junyent, Ramon Trias Fargas, Josep Pallach, Joan Reventós, Antoni Gutiérrez Díaz, Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo o Santiago Carrillo. Un relat escrit amb nervi i passió que inclou les idees polèmiques d’un home que sovint neda a contracorrent, que sempre és i ha estat ell mateix, per bé que sovint s’ha declarat “poc pujolista”.