Jaume Miravitlles (1906-1988) va entrar molt jove en política, a partir de 1922 o 1923, com a militant d’Estat Català. Fou detingut el 1924 per repartir fullets independentistes i s’exilià a Paris, el 1925, per evitar la presó. A París va acabar els estudis, a més de fer d’actor per al cinema de Lluís Buñuel (El perro andaluz i La edad de oro). Va participar en els Fets de Prats de Molló , va tornar a Catalunya l’any 1930, i va ingressar, primer, al Partit Comunista català, després al BOC (Bloc Obrer i Camperol), i finalment a Esquerra Republicana. Col•labora, alhora, en diferents publicacions i, durant la guerra va exercir com a Comissari de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, i va crear la productora Laia Films i la distribuïdora Catalònia Films. A l’exili va dirigir la revista “El Poble Català”, a més de col•laborar en nombroses iniciatives republicanes i catalanistes. El 1962 tornà definitivament a Catalunya i la seva obra literària consta, entre 1932 i 1981, d’una quinzena de títols. Jaume (Met, de Jaumet) Miravitlles va escriure aquest dietari entre 1941 (tot i que comença amb resum previ des de 1939) i el final de la Segona Guerra Mundial (1945). Hi reflexiona i explica com i perquè es va perdre la guerra, repassa punts del conflicte i la llista dels polítics que els portaren al desastre. Només un exemple perquè no hi ha espai per a més: “Aquesta època representa la meva ruptura moral amb Terradellas. Aquest amic, que té qualitats indiscutibles d’acció, no és un home polític pròpiament dit. Mancat de geni, de ploma i de paraula, es malfia dels col•laboradors que puguin fer-li ombra (...) A banda d’aquests judicis sobre els polítics i les errades polítiques, hi ha la pròpia i abrandada inquietud i el seu trajecte per l’exil•li, els camps de concentració francesos, la seva amistat amb -És un llibre que, ho confesso, ens ha caigut del cel. Ningú no en sabia res d’aquest dietari i crec que el mill