Quan un escriptor de debò es lliga a la paraula, ho és per sempre. Es això el que ha fet Isabel-Clara Simó al llarg dels anys: tota una vida escrivint, deixant-s’hi la pell. A Alcoi, quan era una nena d’una timidesa malaltissa i una adolescent estranya, escrivia; a València, que li descobria el món i li ensenyava la llengua, escrivia; a Figueres, entre ratxes de tramuntana i juraments d’amor, escrivia; a Barcelona... i a tot arreu on ha anat, ha escrit; fins i tot quan s’ha trobat en mig del pitjor malson. Perquè escriure i viure són una mateixa cosa. A Els racons de la memòria , Isabel-Clara Simó fa un repàs de la seva trajectòria vital i ens ofereix retalls del pas del temps, del pas dels llocs, del pas de les persones que ha conegut i que més petjada li han deixat al llarg