El musicòleg Antoni Pizà no deixa cap tema musical sense tocar en aquest llibre. Pel seu sedàs passen artistes, escriptors, pensadors, intèrprets i compositors. Amb ull crític, tracta dels currículums dels programes de mà, dels directors dictatorials, del cànon musical, de la censura i del ritual del públic operístic; rescata amb simpatia i afecte algunes figures menors i rares que han quedat al marge de les grans narratives de la història de la música; se serveix d’edicions recents de discos i llibres per analitzar temes més generals i d’un interès que va més enllà del món purament musical, i aprofita la commemoració d’algun músic per situar-ne l’obra en el context històric. El doble silenci és un llibre lúcid i subtil, ple d’espetecs d’agudesa, que, amb un estil clar i sintètic, intenta omplir de paraules el buit que deixa el silenci que alguns voldrien forçar sobre la música.