A finals dels anys cinquanta, en plena remuntada de la crisi econòmica de la postguerra, Eduardo De Filippo ens presenta un retrat lúcid, divertit i profundament humà de la crisi d’una parella de petitburgesos napolitans, Rosa i Peppino Priore, caps d’una gran família, els quals fa mesos que conviuen sota el mateix sostre pràcticament sense dirigir-se la paraula. Amb una construcció dramàtica exemplar, alternant constantment els cops d’efecte teatrals amb els riures, els somriures i fins i tot alguna llàgrima, De Filippo traça un dibuix precís i complex d’uns personatges molt propers de tres generacions diferents. Dissabte, diumenge i dilluns és, a més d’una obra sobre les tensions matrimonials, una subtil pintura de la prosperitat econòmica i social de l’Europa de la incipient segona meitat del segle xx.