El capità Arthur Hastings rep una misteriosa carta del seu vell amic Hercule Poirot en què aquest li demana que el vagi a visitar a una casa dhostes de la campanya anglesa, on ell està fent repòs. Per a Hastings la trobada és, de fet, una amarga decepció: Poirot no es ni lombra daquell brillant detectiu rodanxó i presumit que havia conegut vint anys enrere; ara no es pot moure duna cadira de rodes i té un aspecte envellit realment llastimós... I potser no hi toca gaire, perquè assegura que ben aviat es produirà un assassinat... Amb el desig de desenmascarar un criminal que ja és responsable de cinc morts i que frisa per actuar de nou, Poirot demana a Hastings que es converteixi en els seus ulls i les seves orelles en el que molt probablement serà el seu últim cas. Hastings hi accedeix amb reserves, tement-se que en realitat els presagis de Poirot no són altra cosa que la prova de la senilitat de les famoses cel·lules grises del seu amic. Fins que ressona un tret al jardí... El darrer cas dHercule Poirot només podia ser una obra mestra de la novel·la de suspens. El brillant detectiu belga sacomiada dels seus lectors amb una intriga, senzillament, superba.