Veu de dona recull en primera persona els records de lEva, una àvia de caràcter decidit i esperit innovador en (època marcada per la duresa dels anys de la guerra civil i la postguerra, una experiència que la va enriquir personalment. Passat el temps, davant dels néts que escolten en silenci les seves paraules, lEva, que ara té vuitanta anys, narra amb un to i un ritme àgils la història de la seva vida, que pren la forma dun argument amb intriga. En el pròleg de lobra, Isabel-Clara Simó comenta: Ultra tenir un argument interessantíssim -daquells que no pots deixar, que fan que vulguis saber què més passarà-, Veu de dona posseeix la virtut de tenir una arquitectura sòlida, un to confidencial perfectament escaient, un ritme àgil i un punt de vista coherent. El relat, vívid i espontani, reflecteix 1orgull pels anys viscuts i esdevé, de la mà de Carles Cortés, un homenatge a les dones que en temps difícils van saber lluitar per la pròpia independència i, alhora, una evocació de la memòria col·lectiva del nostre poble.