El títol d´aquesta obra està inspirat en un estudi del conegut historiador belga Herni Pirenne. L´anomenada tesi de Pirenne es recolza en dues idees essencials. La primera es refereix a la persistència de la civilització mediterrània a Occident després de la instal·lació dels pobles germànics, mentre la segona atribueix a l´expansió de l´Islam en efecte decisiu en la ruptura de la unitat mediterrània i en el desplaçament cap al nord del centre de gravetat del naixent món carolingi, que estava profundament arrelat en l´economia rural. Sense Mahoma, deia Pirenne com a síntesi de la seva exposició, no hauria existit Carlemany. En el període històric comprès entre l´antiguitat tardana i l´edat mitjana s´inscriuen també les manifestacions de l´art, a l´estudi de les quals es dedica aquesta obra. Especialistes de diversos països presenten els aspectes més significatius de l´art a la conca mediterrània i els intercanvis que van mantenir durant els segles VII, VIII i IX.