Des de l’abril del 1942 fins al març del 1944, Hélène Berr , una llicenciada a la Sorbona, escriu un diari que és alhora un document terrible, commovedor, íntim i angoixant, a més d’un text de sorprenent maduresa literària.  Amb els seus amics, toca el violí i busca refugi de les dificultats de la vida de cada dia en la literatura i la poesia anglosaxones, i se’ns mostra com una jove feliç amb la vida resolta. Però som al París sota l’ocupació nazi i la seva família és jueva. Aviat arriba el moment en què tots els jueus han de portar una estrella groga, però ella segueix tranquil•la i racional, aferrada a la rutina: estudia, llegeix, gaudeix de la bellesa de París i s’ocupa dels nens de famílies jueves deportades. Però, ben amagada, sempre batega la por del futur proper. Les últimes paraules escrites al diari són profètiques i terribles: «Horror, Horror, Horror...», en un homenatge colpidor i desesperat a El cor de les tenebres. La història d’Hélène Berr és quasi massa dolorosa i massa dura per llegir-la i anticipa de manera crua l’horror de l’Holocaust enmig d’una envejable fam per la vida, la bellesa, la literatura, per tot allò que roman. « El Diari d’Hélène Berr és alhora el diari d’una jove jueva sota l’Ocupació, d’una sensibilitat i una qualitat literària excepcionals, i un poderós document històric.» S. Veil, L’Express «Aquest text és un dels testimonis que van sobreviure miraculosament el seu autor. [...] Per la profunditat de l’anàlisi, la qualitat literària i la lucidesa ombrívola, la resposta d’Hélène al tema de la deportació és una de les més commovedores que es poden llegir». Thom