A cegues és un memorial devastador i punyent. És la història de Jorgen Jorgensen, mariner danès que va fundar una ciutat a Tasmània, que va ser rei d’Islàndia durant tres setmanes i que els anglesos van acabar deportant com a presidiari a la mateixa ciutat que ell havia fundat. El protagonista, home ple de força moral, capacitat de sacrifici i de dedicació, és al mateix temps la representació de l’etern rebel, l’amotinat, l’heretge a mercè de les onades i de la foscor de la història: és Cippico, que ha passat pels camps nazis i per Goli Otok, la terrible Illa Calba on Tito confinava els dissidents. És també Tore i Jan Jansen, Nevéra i Strijela i els mil noms dels partisans i els clandestins. En un món on tot sembla tan repugnant i innocent, i en què trair és comprensible i humà, qui parla és una memòria viva que batega, que de tant en tant s’esquerda, com la terra durant un terratrèmol, i deixa escapar les coses pels seus remolins. Confessió i historial clínic, epopeia i deliri, rastre esborrat i reescrit contínuament, A cegues entrellaça història i fantasmes, mite i record. És un viatge pel temps que commou i aclapara, furga en els racons més susceptibles i dolorosos de l’ànima per trobar un sentit, o si més no una escapatòria. La història, explicada com un únic monòleg, uneix l’aventura d’un combatent pels ideals de llibertat i igualtat (Tore) que passa per tots els inferns del segle XX (fins i tot lluita en la guerra d’Espanya i es troba a Barcelona durant els Fets de Maig), amb la vida èpica de Jorgensen, un segle i mig abans. Ambdós repudiats, inadaptats, perdedors... restes del naufragi.