«El 24 de febrer de 1937 es varen consumar quatre assassinats que figuren entre els més vergonyosos dels perpetrats pels feixistes espanyols en aquells anys vertaderament tràgics de la història de Mallorca. Vergonyosos no per la significació de les quatre persones assassinades, sinó pel fet que varen esser sotmeses a la fars dun judici en el qual els inculpats estaven condemnats per endavant. Eren moments en què sestaven assassinant centenars de persones traient-los de ca seva a qualsevol hora del dia per pegar-los un tir a la nuca i deixar-los tirats a la cuneta duna carretera, o detenint-los per aficar-los a la presó i després dalgun temps, a vegades dies, a vegades setmanes, els treien arbitràriament i sense judici de cap casta els duien a afusellar als cementeris de Palma, de Porreres o de Son Coletes. Potser ens podríem demanar per què, en moments així, els militars revoltats contra la República, facciosos i feixistes, es varen prendre la molèsties de sotmetre Emili Darder Cànaves, Alexandre Jaume Rosselló, Antoni Mateu Ferrer i Antoni M. Ques Ventayol a un simulacre de judici en el qual, fent veure que es respectaven totes les garanties processals i sevitava qualsevol situació dindefensió dels processats, en realitat no es va fer més que emetre la sentència que ja havia estat prèviament decidida pels seus botxins. Aquesta és la convicció que simposa llegint la documentació daquell judici, que ara ha pogut esser consultada i publicada. Alguns, els de sempre, diran a què ve publicar ara les proves daquella ignomínia. La resposta més clara i senzilla la va donar loficial que, dacord amb lautorització que shavia concedit, va facilitar la documentació a qui havia anat a fer les fotocòpies del procés i li va dir: Ja és ben hora que es conegui la veritat! Aquí la teniu, aquesta veritat...» (Del pròleg de Josep Moll Marquès)