“No és possible pensar res enlloc en el món, ni tampoc en general fora del món, que pugui ser tingut sense restricció per bo, llevat únicament d’una bona voluntad. La intel•ligència, l’agudesa, el judici i tots els altres talents de l’esperit, diguin-se com es vulgui, o bé el coratge, la decisió, la perseverança en els propòsits, com a qualitats del temperament, són sens dubte des de diversos punts de vista bons i desitjables. Però poden esdevenir també extremadament dolents i perjudicials, si no és bona la voluntad que ha de fer ús d’aquests dons naturals, la disposició pròpia de la qual s’anomena per això el carácter. El mateix passa amb els dons de la fortuna.”