Aquests últims anys sha disparat a Catalunya el que podem anomenar la cultura del no, que pot traduir-se de diverses maneres: des del no egoista dels qui defensen el propi territori i els seus recursos per interès personal, tot ignorant linterès comú, fins als qui defensen el no com un esclat de democràcia de base per arribar a una més alta equitat ambiental, territorial i fins social. Però els conflictes ambientals i territorials generats per un seguit dobres dinfraestructura (autovies, autopis tes, tren dalta velocitat, parcs eòlics, polígons industrials, ports esportius, camps de golf, abocadors, incineradores, etc.) poden respondre a altres tipus de negatives, que tenen a veure amb la defensa de la qualitat i les condicions del lloc on viue n les col·lectivitats, amb la desconfiança en la capacitat de les institucions i partits dexpressar la voluntat ciutadana i també amb les mancances de les polítiques territorials aplicades des de ladministració, sovint mal dissenyades i mal explicades. Totes aquestes qüestions van ser tractades i debatudes en les jornades de reflexió i debat, celebrades a la Universitat de Vic els dies 21 i 22 de novembre de 2006, les actes de les quals constitueixen el present volum.