El volum que teniu a les mans està dedicat al Llibre de meravelles (1288-1289) de Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232-1316). La novella narra de manera simbòlica el procés d’aprenentatge del protagonista, Fèlix, a través de la creació. Formació que tot bon cristià, segons el pensament de Llull, havia de completar, per poder conèixer l’essència de Déu i viure seguint les seves lleis. La narració es presenta com un valuós document històric sobre la societat de finals del segle XIII, de la concepció del món de Llull i del seu pensament filosòfic des de la seva vessant més didàctica i, sobretot, destaca pels seus valors literaris. El present volum és un estudi de conjunt sobre el context en què va ser escrit el Llibre de Meravelles i sobre els seus fonaments estilístics. D’una banda, s’ha relacionat l’obra amb els seus possibles referents literaris, filosòfics i enciclopèdics. I d’una altra, s’ha analitzat la disposició dels continguts i de la trama del text amb la finalitat d’aïllar els elements que conformen i caracteritzen l’estil de la seva original i personal expressió literària.