46 cartes que expressen 24 hores de febre, dubte i desesperació amorosa. «Ens trobem davant d’una autèntica novel·la psicològica desenvolupada magistralment; tal vegada per això la reedició del llibre a França el 2007 es convertí en un best-seller i se’n vengueren quasi cent mil exemplars.» (del «Pròleg» de Carme Riera ) La novel·la que va inspirar Stephan Zweig Corre l’any 1814. A la sortida de l’òpera, la nostra heroïna veu desaparèixer el seu amant dins d’una calessa acompanyat d’una altra dona… Al llarg de les vint-i-quatre hores que seguiran a aquest esdeveniment, una eternitat, escriu quaranta-sis cartes que reflecteixen el remolí d’emocions que li oprimeixen el cor, a poc a poc esquinçat per la gelosia, l’amor i la desesperació. Quaranta-sis cartes que expressen, en una llengua d’un refinament i una precisió inaudites, l’exasperació amorosa i la violència de sentiments nascuts, en definitiva, d’un malentès… Veritable joia en miniatura –fins ara inèdita tant en català com en castellà–, aquesta novel·la epistolar va ser publicada l’any 1824 i es va presentar com una exploració sobre la gelosia i les seves angoixes. «La proesa consisteix a analitzar la passió en carn viva i mantenir alhora una mirada incisiva… Visiblement, el gran escriptor austríac Stefan Zweig es va inspirar en aquesta novel·la per escriure Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona… Tornem doncs a l’original. És una benedicció.» ( Jacques-Pierre Amette , Le Point ) «És exquisida, extrema. És l’amor boig, furiós, en la seva expressió més bella.» ( Delphine Peras , L’