Tal com explica Jordi Font Morató en el pròleg, A Els rossinyols insomnes, les arrels endinsades en la terra donen la força per tirar amunt i, també, per viure les tempestes, la caiguda de les fulles, la sortida del sol... El lligam tel·lúric amb la natura, que ens marca ritme i mode enmig dun món que cada vegada gira més ràpid i amb uns conceptes més simplistes. Alguna referència urbana mostra la cara globalitzadora, de coneixements caducs i no pas de saviesa. [...] Al llarg dels poemes que conformen Els rossinyols insomnes Pilar Cabot teixeix una unitat que només podem comprendre a partir del tot. Poesia sense lluïments estilístics innecessaris;poesia de paraula justa, precisa, sense merma. Els rossinyols insomnes... pulsió lírica.