Els Maia (1888) és una obra mestra de la literatura europea. Novel·la de maduresa, Eça ens hi narra la història de la decadència d’una gran família portuguesa a través de diverses generacions: des del vell Afonso da Maia fins al jove Carlos da Maia, representant del refinament de finals del segle XIX i veritable protagonista del relat. Amb aquesta novel·la l’autor s’alliberà de les consignes realistes del moment per crear un estil molt personal, a la vegada líric i irònic, un estil deutor del segle XIX i presagi del XX. Estructurats magistralment, aquests “episodis de la vida romàntica” —com se’ns indica al subtítol— no són possibles d’entendre sense Stendhal ni els clàssics anglesos. La intel·ligència de la traça i la virulència de la sàtira, però, són les d’un escriptor progressista que somiava a fer entrar Portugal en la modernitat. Pere Comellas comenta a l’epíleg: “Eça és un gran novel·lista, i Els Maia una gran novel·la perquè posa en dansa un món davant dels nostres ulls, un món que creix, es ramifica i es replega, s’accelera i es ralentitza, un món que parla i parla i parla mentre nosaltres ens el podem mirar còmodament fascinats des de la finestra del llibre. Eça és un gran novel·lista perquè, sense saber com, encara ara, més d’un segle després, ens continua fent feliços.” Traduïda al català per primera vegada una de les obres cabdals de la literatura portuguesa