«L’àvia va conèixer el Supervivent la tardor del 1950. Havia arribat de Càller al continent per primera vegada. Havia de complir quaranta anys, sense fills perquè el seu “mal de pedra” la feia avortar durant els primers mesos. Llavors, amb la seva jaqueta llarga, les sabates altes amb cordons i la maleta de quan el marit va ser evacuat al poble, fou enviada a les termes per curar-se”. Així comença aquesta història d’una dona, del seu matrimoni i del seu amor extraconjugal. Una estada en unes termes, on va a curar-se de càlculs renals, es converteix en un parèntesi en una vida grisa en què apareix un gran amor, quan menys l’espera i menys el busca, i que s’acaba convertint en aquella pedra que queda per sempre a l’ànima, la que deixa un amor no conclòs, no reeixit per les circumstàncies de la vida. Petita i única com una pedra preciosa, aquesta novel·la, traduïda a diverses llengües, consolida Milena Agus com una de les millors veus de la narrativa italiana actual.