Després de lexcepcional No pas jo, Manel Marí corrobora amb El tàlem que la seva obra és una de les més interessants i mereixedores datenció entre les dels poetes de la seva generació. La solitud, en companyia o sense, és leix vertebrador daquest llibre que ofereix una col·lecció dinstantànies que retraten la perplexitat, la decepció, el sentiment dabandonament o deriva i la ràbia -no sempre continguda- dalgú que es troba en un món que rebutja no perquè no lentengui, sinó justament perquè lentén massa bé. Però també, lorgull de ser sàviament pocs però bons i la nervadura forta de qui sap estimar els seus amics, els seus llocs, les seves idees i el seu amor, tot expressat en uns versos escandits amb nerviosisme i brusquedat, i alhora amb tendresa i un excel·lent sentit de la composició. Poesia a favor de la vida, escrita per perdurar en el record i el sentiment del lector.