El llibre (i encara més tractant-se de la Síndrome d’Stendhal, el trastorn produït per l’agressió de la Bellesa) representa un pas més cap a la poesia ben entesa, no la poesia fàcil perquè està ben elaborada —ben maquinada—, sinó la difícil en tant que obra que aporta noves sensacions, més delícia, de la qual, paradoxalment, emmalaltim. La poesia, en suma, que obliga a la lectura i relectura que esdevenen estrany plaer: el contacte amb la pròpia resposta (fins ara un enigma), i el convenciment que sempre hi ha més coses per dir, més paraules imprescindibles, noves profunditats per descobrir. MÀRIUS SAMPERE XLIII Premis Recull de Blanes. Premi Benet Ribas de Poesia, 2007