Primera novel·la de l’autora i autèntic fenomen social a França traduïda a més de vint llengües (precisament, leditorial Salamandra publica al maig ledició castellana, amb el títol Mañana será otro día), Demà, si fa no fum ens explica, en primera persona, i d’una manera deliciosament sarcàstica, la vida de la Doria, una noia magrebina de quinze anys, desencantada de la vida però amb el cap encara ple de somnis. La Doria viu en una Cité a prop de París sola amb la seva mare d’ençà que el pare va marxar un matí al Marroc a la recerca d’una dona més jove i fecunda; és això el que la Doria anomena el mektoub, el destí: Vol dir que facis el que facis sempre et faràs fotre. La galeria de personatges és inolvidable, des de la mare de la narradora —el sol de la seva vida—, dona de fer feines en un Hotel Formula 1, passant pel seu amic Hamoudi, un dels que tallen el bacallà a la Cité, o la Sra. Burlaud, la seva psicòloga, que porta lligacama i fa pudor a esprai antipolls, o Nabil el Nul que li fa classes particulars i aprofi ta per a robar-li el seu primer petó... Però Demà, si fa no fum és sobretot una veu, la d’una adolescent dels barris marginats, una visió del món plena d’humor, lucidesa i, malgrat tot d’esperança. Una novel·la que, en més d’un aspecte, ens recorda la mítica La vida al davant del gran Romain Gary .