Després de la publicació, el 2001, d’una de les obres cimeres de la literatura occidental del nostre temps, El Troiacord, Miquel de Palol ha iniciat un nou cicle narratiu que, sota el títol genèric d’ “Exercicis sobre el punt de vista”, fou encetat amb la nouvelle Tots els ets i uts (publicada enguany mateix sota el títol de Les concessions), i que ara troba continuïtat en aquests Contes en forma de L, que ens ofereixen el feliç retrobament d’un dels primers escriptors de la literatura catalana amb el gènere de la narrativa breu. Com sol succeir en les característiques construccions geomètrico-literàries de Miquel de Palol , Contes en forma de L subverteix les aparences i acaba revelant-se com un sorprenent artefacte d’altíssima precisió en què les diverses parts que l’integren, més enllà del seu complet sentit autònom, formen part d’una unitat orgànica superior. Des del primer relat, que dóna resposta als interrogants que havien quedat pendents a la novel·la Ígur Neblí (una altra de les obres més importants i controvertides del nostre autor), fins al conte que tanca el llibre amb un gir il·luminador que ressitua el lector allà on menys s’esperava, Contes en forma de L ens presenta una col·lecció de peces breus que acaben conformant una mena de novel·la fragmentària, tan singular com subjugant. El gran estil de Miquel de Palol té ocasió de manifestar-s’hi en tots els registres imaginables, des del terror psicològic fins al pastiche mitològic passant per la farsa descordada, el drama intimista, la paròdia de gènere, l’apunt líric o la més vivificant explosió eròtica. Savi i canalla en les degudes proporcions, torrencial com la mateixa vida, Miquel de Palol torna a demostrar que potser ningú com ell assumeix avui el desafiament de perseguir alhora coneixement i bellesa, sense oblidar-se pel camí d’enfotre-s