El llop fins a la darreria del segle XIX es passejava arreu de Catalunya i fou el darrer competidor de lhome amb el qual es podia enfrontar i vèncer-lo. La seva omnipresència i la mala fama que ha tingut i encara té nhan fet un mite de la por. Van ésser sobretot els atacs contra els ramats allò que va promoure una campanya per perseguir-lo i caçar-lo. Sinventaren tota mena de paranys i es feren grans batudes. No obstant això, trobem la figura del llobater que els amansia i dominava. Shan exagerat molt els atacs contra persones amb víctima mortal. El llop seguia lhome, sobretot quan rondava la gana, però durant un segle llarg shan comptabilitzat unes cent persones devorades pel llop. I sha de subratllar que la guerra contra la fera es dugué fins a lextermini i finalment amb el verí més eficaç. Vuit-cents topònims de lapèndix certifiquen aquesta omnipresència llopera.