Jean Paul Sarte, Franz Kafka i Milan Kundera: tres mirades diferents sobre la realitat, tres percepcions del món que participen dun mateix rerafons filosòfic, duna mateixa sensibilitat: labsurd. Tres obres que neixen, creixen i maduren sota leclipsi de Déu, en latmosfera de la buidor més penetrant i la negació radical del sentit. Lésser és estantís, feble, pura representació, i la vida humana una comèdia tragicòmica que comença per casualitat i sacaba també per pura casualitat. Però lhome ha de viure, i si el món no té sentit, caldrà forjar-lo amb les pròpies mans, caldrà projectar una idea per la qual valgui la pena viure i morir (Kierkegaard). Tres iniciatives, tres expectatives, que es configuren sota lescola de labsurd i la mort de Déu (Nietzsche). Davant daquesta concepció del món marcada pel desencís i langoixa hi ha la metafísica de la plenitud de lésser (sant Tomàs dAquino), que descriu lunivers com un dinamisme perfectiu que té una direccionalitat pròpia, una causa primera i un fi darrer. La lògica del sentit versus la lògica de la buidor.