Han passat cinc anys des de la publicació de Ledició sense editors. Durant aquest període, sha enfonsat limperi Messier, Vivendi ha estat repartit entre Hachette i Wendel, i les Éditions du Seuil shan venut a La Martinière /Wertheimer/ Chanel. Això ha suposat un daltabaix sense precedents en el món editorial francès, i André Schiffrin en repassa les etapes i napunta les perilloses conseqüències. La situació no és gaire millor pel que fa a la premsa. Després de la compra de Socpresse, el gruix dallò que simprimeix a França és a les mans de fabricants darmament (Lagardère/ Matra/ Dassault), les quals depenen bàsicament de les comandes de lEstat. Fora de França, el panorama descrit en aquestes pàgines mostra un procés creixent de concentració de mitjans a tot arreu i amb lúnic criteri daconseguir la rendibilitat de les inversions. No obstant això lindomable Schiffrin no es deixa endur pel pessimisme ni la resignació i acaba el llibre amb propostes renovadores que només un neoliberal a ultrança considera utòpiques.