De quin costat estem? Som actors o espectadors? Què ens fa canviar de bàndol? Un cas particular: la Maria i el seu neguit davant una visita inesperada, davant la reaparició de la història, aquella història que creia enterrada a cop de rutina. Però l’antic amor ve de bracet amb el desencís, l’impuls de fugir, d’eludir responsabilitats, de mirar-nos-ho tot des de l’altra banda, de seure tranquil·lament a la riba on puguem crear les nostres pròpies històries, a mida, com els contes de l’àvia, sense haver-nos de mullar en les aigües somes d’uns fets que mai, ara ho sabem, no podrem controlar. Esdevenir espectador. Davant la decepció, qui no té la temptació de demanar un lloc al rengle dels qui es limiten a plorar o a riure amb històries d’altri? Entre aquells que, establerts confortablement, no sospiten que, vulguin o no, aquella història també és la seva.