En Joan era tan polit que ni s’embrutava les sabates. No feia mai disbarats, ningú no es comportava tan bé com ell a l’escola; no jugava mai amb els companys i les companyes ni els deixava les seves joguines, es considerava el centre de l’Univers... Però quan va descobrir que, tot d’una, la finestra de la seva habitació s’havia torçat, les coses van començar a capgirar-se-li. Llavors es va adonar que compartir, inventar jocs, riure, tenir amics..., al capdavall resulta més divertit i enriquidor que fer la guitza.