Si seguim la trajectòria de Francesc Miralles podem trobar algunes obres de gran interès, com El llibre de l’hivern , història que ens retratava un poble dels Pirineus amb personatges ben estrafolaris, al costat de novel·les sense suc ni bruc com les aventures de l’Aura a Un curs d’estiu a Irlanda. I aquesta Interrail seria més propera a la segona que no pas a la primera, en la qual també inclouríem la premiada Un haiku per a l’Alícia. I és que en Interrail l’autor ens intenta retratar els pensaments i les situacions dels joves que emprenen el viatge per Europa amb un bitllet d’Interrail. Però l’enfilall d’anècdotes, mesclat amb els personatges que ja venien de l’anterior Un curs d’estiu a Irlanda i la voluntat de posar alguns grams d’història dels diferents indrets per on passa el viatge fan que la narració quedi curta, només apuntada i sense arribar al fons de cap de les parts que la conformen. Una narració que esperem no doni peu a una tercera part i que permeti a l’autor reflexionar per tornar a oferir-nos noves històries de major qualitat, com ja ens ha demostrat anteriorment.