La guerra civil espanyola té una immensa bibliografia, però encara s’hi poden omplir buits. L’obra d’Albert Manent recull d’una manera sistemàtica allò que va passar en seixanta-dos pobles del Camp de Tarragona des del juliol del 1936, després de l’alçament de l’exèrcit espanyol contra la República, fins als anys quaranta amb la victòria franquista. L’autor explica com cada bàndol en lluita imposà el seu terror. El 1936 els anomenats incontrolats, molts dels quals eren anarquistes, i alguns comitès locals mataven gent de dreta, capellans i religiosos, alhora que cremaven la majoria del patrimoni artístic de l’Església Catòlica. Manent també inventaria els morts al front de combat, dels quals no es recorda ningú, i, poble a poble, n’escriu els noms, cognoms i renoms. El mateix fa amb els exiliats. Després dóna la llista d’aquells als quals els tribunals militars franquistes condemnaven a penes generalment altes i en alguns casos eren afusellats. La repressió fou implacable. L’obra de Manent és un model perquè d’altres comarques, sobretot a través de la història oral, puguin emprendre una recerca semblant.