Júlia Costa ens ofereix a La pols dels carrers un recull de 57 poemes, amb una part introductòria anomenada Passeig -que va rebre el Premi &8216;Hilari d&8217;Arenys&8217; 2004- i una part central que dóna títol al llibre i que acull poemes també guardonats en diferents certàmens poètics. Amb els seus versos, Costa ens brinda l&8217;oportunitat única de fer una passejada lírica pels indrets de Barcelona que coneix i que estima: el Poble-sec, el Mercat de Sant Antoni i els seus Encants, el Raval, el Paral&183;lel... racons plens de vida, d&8217;història i de misteri, amb un passat que s&8217;enyora amb la mateixa força amb què s&8217;estima i s&8217;assumeix un present amarat de vertiginosos canvis socials i urbans. Júlia Costa ens parla de l&8217;eterna immigració, de l&8217;aspecte sempre mutable dels carrers i les places que conformen la nostra geografia psicològica, de l&8217;univers de les modestes botigues de barri que constitueixen l&8217;agradable espectacle del nostre dia a dia, del detall humà dels personatges anònims que construeixen el nostre entorn, ens modulen la personalitat i ens ensenyen a estimar amb passió un lloc i la seva gent. La pols dels carrers també és un viatge per la mètrica, el ritme i la rima d&8217;una poetessa en plenitud, que sap fer servir l&8217;eina del vers com els millors mestres i que, a través d&8217;una paraula diàfana, sap arribar al comú de la gent que estima la poesia.