Alexandre Deulofeu i Torres (L’Armentera, 1903-Figueres, 1977) fou un home polifacètic, un savi, professor, farmacèutic, químic, polític republicà, historiador que va trobar l’origen del romànic entre l’Empordà i el Rosselló i, sobretot, filòsof de la història. La matemàtica de la història és el nom de la teoria amb què explica les civilitzacions com processos biològics amb cicles que es repeteixen, en els quals la demografia, els imperis i les onades i/o morts imperials donen encertades previsions des de la unificació d’Alemanya, la caiguda de l’imperi soviètic, l’evolució de l’imperi nord-americà, el principi de desintegració de la Xina o la fi imminent de l’imperi espanyol i l’alliberament de Catalunya, mare i orígen de la cultura europea. En la línia d’altres filòsofs de la història com Oswald Spengler o Arnold Toynbee, Alexandre Deulofeu, però, no era ni pessimista ni simplificador, i el temps.