Marta dibuixa ponts és una novel·la que retrata el gruo generacional de l’autor. La Marta, un jove d’Alacant, una vegada acabats els seus estudis universitaris, decideix anar-se’n com a lectora a una universitat de Nàpols. Un nou repte per a una protagonista que intenta fugir del seu pasat, dels conflictes de la infantesa i de l’adolescència. Una època marcada, sens dubte, per l’afecte sincer de la seua àvia, una dona que havia lluitat durant una època difícil de la història d’aquest país. La novel·la de Carles Cortés comença quan la Marta torna definitivament a Alacant, després de dotze anys d’estada a la ciutat dek mezzogiorno italià. Amb el record de la mort de l’ àvia, construirà els ponts simbòlics de la seua memòria per tal d’entendre els motius que l’han abocada a una nova fugida, en aquest cas definitiva. Marta dibuixa ponts és un cant a la unió entre els pobles de la Mediterrània, un anàlisi atractiva de les semblances i les diferències culturals entre dues ciutats portuàries com Nàpols o Alacant. Un relat construït a través de les paraules sinceres d’una jove retratada amb gran destresa per l’autor qui ja ens havia sorprés amb el retrat emocionant que va presentar en Veu de dona, la seua anterior obra. Marta dibuixa ponts ens ofereix una altra veu, distinta, més pròxima que l’autor en paraules del pròleg de M.Antònia Oliver ens vol mostrar i ens fa experimentar amb una plenitud de gran novel·la