Pablo Picasso ha construït els dos símbols més rellevants de la guerra i de la pau: el Guernica i el colom, signe renovat de la pau al segle XX. Tanmateix, és significatiu que defugi el relat directe del conflicte, tot i que hi ha aires de guerra en l’obra de Picasso, de la mateixa manera que les seves pintures hi ha una resposta als afanys de pau que dominen Europa un cop acabada la Segona Guerra Mundial. Llevat d’ocasions comptades, no fa una crònica dels esdeveniments bèl•lics, però la guerra és present a les seves pintures. El Guernica s’erigeix en el delator de la violència i l’horror, en el detonant que pretén conscienciar la humanitat del dolor del poble espanyol, en el manifest de la còlera de l’artista que llança la seva pintura perquè el depassi, el “Guernica va ser destinat a aquest món que l’engloba encara que el negui, i fins i tot encara que el transformi. Hi van néixer.[…] La més furiosa acusació de la pintura, escrita en quadres, pertany a la pintura